ITALIA TOUR SUMMER 2010

UNA PETITA INTRODUCCIÓ...

Roma no és una ciutat qualsevol. Només és comparable amb urbs com París, Berlín, Londres, Moscou i Nova York. Visitar-la és un privilegi i un plaer, però fa molt de temps, quan els romans dominaven bona part d’Europa, Àfrica del Nord i una petita part d’Àsia, Roma era molt més que un sol·licitat destí turístic: era la capital de l’Imperi Romà i això era, senzillament, ser el centre del món conegut.

Part del seu gloriós passat el coneixerem de primera mà en aquest viatge i, amb aquesta petita guia, podrem saber què estem veient i eixamplar la nostra cultura i els nostres coneixements.

Roma, ubicada a la regió italiana del Laci, és una d’aquelles ciutats que pot presumir de tenir un riu, el Tíber, que encara la fa més atractiva, però que també provoca que augmenti la seva humitat i que, ara, en el començament de l’estiu, faci que les seves temperatures semblin encara més altes del que són. Porteu, doncs, roba d’estiu.

Durant tot el viatge no oblideu les recomanacions de seguretat: no portar tots els diners a sobre i portar la cartera a la butxaca de davant dels pantalons!

DIMARTS 8 DE JUNY: UNA PASSEJADA PER LA ROMA BARROCA

Un cop hem arribat a Roma després de travessar part de la Mar Mediterrània, farem una primera sortida per la capital italiana i començarem pel seu centre històric, on trobarem moltes petjades arquitectòniques del Barroc. El Barroc és un estil artístic, caracteritzat pel seu carregament ornamental, és a dir, que els edificis estan plens de petits detalls i figures encara que són un homenatge a la Roma clàssica.

És possible que el vostre navegador no pugui visualitzar aquesta imatge. F Piazza Spagna (mirador del Pinchio): Us preguntareu com és que una de les places més conegudes de Roma s’anomena Plaça Espanya i no Plaça Itàlia? L’explicació es troba en que la seu de l’ambaixada espanyola davant del Vaticà es troba allà des de fa molt de temps i això d’aquí prové el seu nom. El primer que trobarem a la plaça serà la Fontana della Barcaccia, una font finalitzada el 1627 per l’escultor Pietro Bernini i el nom de la qual prové de la seva semblança a un vaixell en ple naufragi. A pocs metres de la Fontana della Barcaccia, tenim una escalinata de 135 graons inaugurada pel papa Benet XIII el 1725 i que finalitza el seu recorregut en l’Església de la Trinita dei Monti, nom abreviat, ja que el seu nom complert és la Santíssima Trinitat en el Mont Pincio.

F La Fontana Di Trevi: Sens dubte es tracta de la font més coneguda de Roma. Presidida per Neptú, el deu del mar, té al seu costat a les divinitats de l’Abundància. Es va inaugurar el 1735 pel papa Climent XII. La tradició diu que si es llença una moneda a la plaça dóna bona sort o acabes tornant a la ciutat. Però, aquesta font és també famosa perquè allí es va rodar una de les escenes més famoses de La Dolce Vita, una de les millors pel·lícules de cinema de la història. Aquest film, dirigit per Federico Fellini, explica les aventures del jove periodista Marcello que acaba enamorant-se d’una actriu americana encarnada per Anita Ekberg. El moment en que tots dos es banyen dins la Fontana Di Trevi és dels més recordats dins la història del cinema.

És possible que el vostre navegador no pugui visualitzar aquesta imatge. És possible que el vostre navegador no pugui visualitzar aquesta imatge. F El Panteó: El Panteó de Roma és un dels temples millors conservats de l’antiga Roma i està dedicat a tots els déus. Encara que la seva façana és pròpia d’un temple romà clàssic, un cop entrem descobrirem la gran cúpula del seu interior, tota una obra d’enginyeria. El seu interior segueix demostrant perquè els romans van ser uns autèntics genis de l’arquitectura i perquè la seva herència cultural segueix viva.

F Piazza Minerva: Molt a prop del Panteó està la Piazza Minerva, un petit i preciós racó el nom del qual recorda que, fa molt temps, allí existia un temple dedicat a Minerva, la deesa romana de la saviesa. Al mateix lloc on devia estar aquell temple es va construir la Basílica de Santa Maria Sopra Minerva, la única església d’estil gòtic de Roma.

F Piazza Navona: Al costat de la Piazza Spagna, la Piazza Navona és, sens dubte, la més coneguda de la capital italiana. En el seu origen era un estadi on els romans practicaven l’atletisme.

DIMARTS 9 DE JUNY: VISITEM EL VATICÀ I LA ROMA CLÀSSICA A TRAVÉS DEL COLOSSEU I EL FÒRUM

Avui és un dels dies més intensos del viatge: al matí visitarem Ciutat del Vaticà i, per la tarda, ens endinsarem en l’antiga Roma.

CIUTAT DEL VATICÀ: El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà) és una ciutat-estat enclavada a la ciutat de Roma. Actualment el seu cap d’Estat és el papa Benet XVI.

F Plaça de Sant Pere del Vaticà: La plaça és una esplanada trapezoïdal que s’obre lateralment mitjançant dos passeigs porticats en forma d’el·lipse sobre els quals descansen les figures de 140 sants de diverses èpoques i llocs. Al mig de la plaça s’erigeix un obelisc d’uns 25 metres d’alçada portat des d’Egipte i que originalment estava situat al Circ de Neró a l’antiga Roma. L’any 1586 es situà l’obelisc en aquest lloc davant de la Basílica com a homenatge al martiri que Sant Pere va patir en l’esmentat circ. La plaça té com a principal característica la gran columnata construïda per l’artista Gian Lorenzo Bernini que, a més d’arquitecte, era també un gran pintor i escultor.

F Basílica de Sant Pere del Vaticà: Aquesta basílica, la més important del món, es diu així perquè allí està enterrat Sant Pere, el primer papa. Allí, quan els romans es varen convertir al catolicisme, ja es va construir un monument commemoratiu, però l’edifici actual es va construir entre 1506 i 1626, el que significa que fou una tasca en la que participaren molts i prestigiosos arquitectes com Bramante, Rafael i Miquel Àngel.

F La Pietat del Vaticà o La Pietat de Miquel Àngel: Parlant de Miquel Àngel, aquest artista era un veritable home del Renaixement, el que vol dir que dominava més d’una disciplina artística i, a més de ser un gran pintor, les seves escultures són realment extraordinàries. Un exemple del seu art és la Pietat del Vaticà, una escultura exempta feta entre 1498 i 1499 mitjançant la tècnica de la talla. Actualment es troba a la Basílica de Sant Pere del Vaticà, a Roma, malgrat que en un principi estava ubicada a l’Església de Santa Petronella, també a la capital italiana. El tema és la mort de Crist, representat, ja mort, en els braços de la Verge Maria. Totes dues imatges formen un conjunt on la bellesa de les formes deixa pas al sentiment de la Verge, tendre, trist, ple de resignació encara que no mancat de dolçor envers el seu fill estimat. Per la seva banda, el cos de Crist és la mostra de la serenitat davant la mort.

F La Capilla Sixtina: Al Vaticà, concretament dins del Museu del Vaticà, veurem una altra gran obra en la que va participar Miquel Àngel: la Capilla Sixtina. Aquesta gran obra és va construir i pintar entre el 1474 i el 1484, per encàrrec del papa Sixt IV i en la seva elaboració hi van treballar els millors pintors de l’època: Sandro Boticelli, Perugino, Guirlandaio i, com ja hem dit, Miquel Àngel, que seria encarregat de pintar les dues parts de la capella més conegudes: La Volta de la Capilla Sixtina i El Judici Final. Totes dues obres són, senzillament, meravelloses i, per a no danyar-les es prega no ver fotos amb flash, ja que la llum les fa malbé.

F La Volta de la Capilla Sixtina: De fet, cal aclarir que totes les pintures de la Capilla Sixtina no són de Miquel Àngel. El papa Sixte IV, d’on prové el seu nom, va demanar restaurar i decorar l’antiga Capella Magna i la decoració va anar a càrrec d’un equip de pintors format originàriament per Pietro Perugino, Sandro Botticelli, Domenico Ghirlandaio, Cosimo Rosselli, ajudats de membres dels seus respectius tallers. Més endavant, el papa Juli II, nebot de Sixte IV, va demanar a Miquel Àngel que modifiqués parcialment la decoració de la Capella. Això significaria pintar la volta i els medallons. Així, als nou requadres centrals de la volta trobarem representades les històries del Gènesi, el Diluvi i el nou renéixer de la humanitat amb la família de Noé. Aquesta obra demostra que Miquel Àngel, abans que pintor, es considerava escultor, tal i com queda comprovat amb la conservació de l’energia del dibuix i el seu desig de moviment. Aquí ens trobarem davant la complexitat de la volta de la Sixtina, on el que es recull és tota la Història de la Salvació a través d’episodis significatius de l’Antic Testament, ens donarà en les seves obres anteriors la seva idea de la continuïtat entre les successives etapes històriques de la Salvació. El florentí dividí la gran superfície mitjançant arcs figurats i cornises en perspectiva a meitat de la volta. Així va formar pictòricament un quadriculat arquitectònic que separava els diferents temes. Aquests plafons són separats entre ells per arcs i per joves nus que es recolzen als pedestals i que simbolitzen la humanitat eterna que mira la seva història.


F El Judici Final: Però no seria aquesta la única relació del geni amb la Capella Sixtina. Anys més tard, el papa Pau III va alliberar Miquel Àngel dels seus compromisos i el nomenà primer arquitecte, escultor i pintor del Vaticà. L’artista es traslladà definitivament a Roma l’any 1535. Després d’un any, li encarregà el fresc d’El Judici Final, que havia d’anar damunt de la paret frontal de la Capella Sixtina. Més de mitja paret, a la part superior, seria ocupada pel món celestial, amb Crist com a jutge al centre i la Verge al seu costat. A la seva esquerra tenim als patriarques i als recuperats dels llimbs, amb Adam com a primer home, i a la dreta, veurem els màrtirs amb els instruments del seu turment. Als peus de Crist tindrem a dos màrtirs, Sant Bartomeu i Sant Llorenç, que ocupen un lloc privilegiat ja que la capella també els hi estava dedicada. La composició és ordenada i pot dividir-se per la meitat en sentit vertical, a dreta i esquerra de la figura de Déu fill, mentre que en sentit horitzontal veiem quatre nivells: els àngels a dalt de tot; Crist i les ànimes bones; els condemnats que cauen i, en un paisatge estrany, els que es dirigeixen cap l’infern. El Judici Final s’ha d’interpretar tenint ben present que està relacionat amb les pintures que el mateix Miquel Àngel va pintar al sostre de la capella i que expliquen l’origen del món i del ser humà i que també trobem a la Bíblia. Així dons, el conjunt de pintures formen un sol programa iconogràfic referit al principi i a la fi de la humanitat

DE PASSEIG PER LA ROMA CLÀSSICA: Ara toca retrocedir una mica en el temps i abandonar els segles XV i XVI per marxar a la Roma clàssica, quan els romans tenien el món conegut totalment dominat.

És possible que el vostre navegador no pugui visualitzar aquesta imatge. F El Colosseu o Amfiteatre Flavi: Però, anem per feina i aturem-nos en un dels llocs més importants per als antics romans: el Colosseu o Amfiteatre Flavi. Malgrat que es desconeixen els noms dels arquitectes que el van construir sí es sap que es va acabar de construir l’any 80 d. JC, quan era emperador Titus Flavi i l’Imperi Romà vivia un dels seus millors moments. De fet, les seves dimensions permetien que 50.000 espectadors poguessin contemplar còmodament les lluites de gladiadors, les feres i les batalles navals, un espectacle increïble en el que el Colosseu s’omplia d’aigua per a introduir dues galeres amb esclaus que es barallaven entre ells. D’aquesta manera, el Colosseu de Roma, amb tota la seva grandiositat, simbolitzava el poder d’un imperi que, a principis del segle I d.JC, podia presumir de ser invicte.

F El Fòrum Romà: Al costat del Colosseu es trobava el Fòrum Romà, és a dir, el centre de la capital, on es trobaven els temples més importants de la ciutat. La persona que va iniciar la construcció d’aquest barri tan cèntric va ser Juli Cèsar que, malgrat ens informa Astèrix, mai va ser emperador de Roma, sinó senzillament un general victoriós i més tard, un dictador encara que amb el permís del Senat. En canvi, el seu nebot, Octavi August, sí tindria l’honor de ser el primer —i per molts, el millor— emperador de Roma. August seria l’encarregat de fer més gran el Fòrum, on amb els anys es construirien arcs de triomf, com l’Arc de Titus, columnes commemoratives com la Columna Trajana o temples gegants com el Temple de Saturn. Moltes d’aquestes obres d’art servien per a celebrar les grans victòries dels exèrcits romans, ja que la Columna Trajana mostra, a través dels relleus esculpits per Apol·lodor de Damasc, les victòries de l’emperador Trajà sobre els pobladors de Dàcia, l’actual Romania. En canvi, l’Arc de Titus recorda les victòries d’aquest emperador sobre els jueus, que van veure com Jerusalem no podia resistir la força de les legions romanes.

Però, per desgràcia per als romans, els imperis cauen i el 476 d.JC, significà la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident (ja sabeu que la part oriental de l’Imperi, amb capital a Constantinoble, encara resistiria molts anys) davant de les invasions bàrbares. Roma seria saquejada en diverses ocasions i l’esplendor de l’imperi s’apagaria durant l’Edat Mitjana, uns anys que els romans prefereixen no recordar.

Malgrat això, també l’Edat Mitjana acabaria en algun moment i Roma renaixeria de les seves cendres durant un altre període històric i artístic conegut com el Renaixement, a principis del segle XIV. “Renaixement” es pot traduir com “tornar a néixer”, el que per als romans significava oblidar l’horrorosa Edat Mitjana i recuperar el seu antic esplendor imperial. La idea era seguir endavant a partir del moment en què encara existia l’Imperi Romà i l’art seria el primer en recuperar aquell esperit perdut. El Renaixement es dividiria en dos grans períodes, el Quatrocento (segle XIV) i el Cinquecento (segle XV) i donaria com fama a artistes tan grans com Miquel Àngel, Leonardo Da Vinci o Donatello. Però l’art, a Itàlia, no es va aturar amb el Renaixement, ja que després va venir el Barroc, un període caracteritzat pel carregament de les formes experimentades durant el Renaixement. Això, com recordareu, és el que vam veure ahir tot passejant per Roma i aquest matí en el Vaticà.

DIMECRES 10 DE JUNY: ARRIBEM A HERCULÀ I SORRENTO

Abandonem Roma, per viatjar cap al sud d’Itàlia, on ens esperen llocs tan meravellosos com els que hem vist a la capital italiana:

És possible que el vostre navegador no pugui visualitzar aquesta imatge. HERCULÀ, UNA CIUTAT ROMANA ATURADA ENMIG D’UNA ERUPCIÓ VOLCÀNICA: Malgrat que Pompeia és més coneguda, els entesos afirmen que Herculà és més maca, potser seguint aquella dita catalana que remarca que en el pot petit hi ha la bona confitura. L’any 79 d. JC va patir una erupció volcànica del Vesubi, la mateixa que arrasaria Pompeia i que va permetre que ambdues ciutats es conservessin veritablement bé, gairebé com si la vida s’hagués aturat exactament en el moment de l’erupció. La coberta de lava i cendra ens va permetre gaudir actualment d’algunes d’aquestes interessants restes arqueològiques:

F Vil·la dels Papirs: Una vil·la romana és una casa d’estiu d’un patrici, és a dir, d’una persona molt rica. La Vil·la dels Papirs és una de les que millor s’han conservat i va ser propietat de Luci Calpurni Pisó, sogre de Juli Cèsar, precisament el rival d’Astèrix. El seu nom prové del fet de que van trobar dins de la casa un total de 1.785 rotllos de papir carbonitzats.

F Col·legi dels Augustals: Els augustals eren una associació religiosa dedicada al culte dels emperadors romans, considerats com a veritables divinitats a l’Imperi.

F Apodyterium: Aquest és el nom llatí dels vestuaris de les termes, els coneguts banys públics romans.

F Frigidarium: El frigidarium és la sala de banys freds de les termes i, en aquest cas, la seva decoració es basa en un detallat mosaic de Tritó, deu marí fill de Posidó.
UN PASSEIG PER SORRENTO, LA CIUTAT DE LES SIRENES: Explica la llegenda que el nom de Sorrento té el seu origen en les sirenes, aquells éssers mitològics, meitat dones, meitat peixos, que van encantar a mariners tan famosos com Uli·lises. En època romana, aquesta població era freqüentada pels emperadors August i Tiberi, que s’estimaven molt les seves platges. El seu centre històric és una meravella.

DIJOUS, 11 DE JUNY: SORRENTO – NÀPOLS - VESUBI- SORRENTO

NÀPOLS, UNA CIUTAT TAN ENCISADORA COM CAÒTICA: Poques ciutats venen precedides per tanta llegenda com Nàpols, on el tràfic urbà és caòtic. Sens dubte és de les ciutats que poden presumir de tenir un caràcter propi ben definit i que es resisteix a la globalització. Com ho diria? Si les pizzes a Itàlia són d’una mida normal, les pizzes napolitanes han de ser més grans. Per força. Això és Nàpols...

EL VESUVI, EL VOLCÀ QUE VA ENTERRAR POMPEIA I HERCULÀ: A causa del volcà islandès que està provocant molts maldecaps als avions, es podria afirmar que els volcans són un tema d’actualitat. El Vesuvi, però, és l’únic volcà actiu de tota Europa encara que les darreres explosions daten del 1944. A època romana, l’esclau rebel Espartac el va utilitzar com a refugi.
DIVENDRES, 12 DE JUNY: CASTELLMMARE DI STABIA, CITAVECCHIA I TORNADA CAP A ARENYS DE MAR

És possible que el vostre navegador no pugui visualitzar aquesta imatge. CASTELLAMMARE DI STABIA , UNA VISITA RÀPIDA: Com avui hem de tornar a casa en vaixell, no tindrem gaire temps per a visitar Castellmmare Di Stabia, una petita localitat de la Campània. Castellammare Di Stabia és molt coneguda pels seus banys termals i, al igual que Herculà i Pompeia, va ser destruïda per l’erupció volcànica en el 79 d. JC.

A les 14.30 ja marxarem cap a Civitavecchia, per tal d’agafar el vaixell cap a Barcelona. Sortida a les 22:15 hores i nit a la mar. Si tot va bé, arribarem a Arenys de Mar el 13 de juny, a les 18.15 aproximadament després d’un viatge apassionant.

    .